top of page

Objectiu

COMPARTEIX:

  • Instagram
  • icono whatssap
  • Facebook

L’objectiu principal de l’OSSXXI és aconseguir una realització de les obres a tocar el més fidel possible a allò que el compositor va crear. Això pot semblar a primera vista una finalitat òbvia i evident, però no ho és pas.

El punt crucial és que actualment es dóna una importància excessiva a allò que anomenem interpretació personal, on el més important, com s’acostuma a dir, és el que l’intèrpret faci de l’obra, i com més personal i original millor.

 Això pot sonar molt bé i interessant, però darrere s’hi pot amagar un perill evident: ¿hem arribat a conèixer l’obra en tots els seus diferents aspectes essencials que la constitueixen? O, almenys, el màxim nombre possible? Ens referim a la quantitat d’estructures existents en les diverses formes que la constitueixen, com l’estructura rítmica, melòdica, harmònica i mètrica, per una banda. D’altra banda, també l’esdevenir conscients en cada moment de l’adequada afinació i de l’equilibri, és a dir, de l’ordre de prioritat de les diferents veus, per arribar finalment a allò més gran, subtil i essencial que cal descobrir en tota obra musical: el fraseig, entenent-ne la relació de tensió i distensió que es va creant quan la pròpia consciència relaciona els sons entre si.

Per arribar el més lluny possible ens ajudem de l’oïda i l’estructuració del món afectiu a través dels sons, anomenada fenomenologia musical.

La fenomenologia musical fou desenvolupada i estudiada principalment per Sergiu Celibidache, director i pedagog romanès de la segona meitat del segle passat i amb qui el nostre director, Jordi Mora, estudià durant molts anys.

Aquesta ens duu a fer-nos preguntes essencials sobre la música i el camí per arribar a ella d’una manera profunda i conseqüent, sempre sense cap senyal d’especulació teòrica i posant en cada moment la pràctica, la realització real, com a finalitat.

La fenomenologia ens ensenya que en tota obra musical tot està relacionat amb tot, les parts individuals més petites amb els arcs de més grans dimensions, i en escoltar progressivament totes elles, es profunditza sempre més en la vivència. Cal intentar que res quedi a l’atzar i, d’aquesta manera, descobrir que les obres són mestres quan els seus compositors realitzen una creació que en essència té relació amb allò que som: la unitat.

L’enorme multiplicitat d’aspectes que una obra pot arribar a tenir són més fascinants com més aquestes parts formen part d’aquesta gran unitat concebuda pel compositor, cadascú amb el seu llenguatge personal i únic.

Aquesta és la línia de treball que en cada assaig i en cada concert l’Orquestra Simfònica Segle XXI mira de seguir.

L’experiència mostra que com més se centra la consciència en descobrir aquest cosmos fascinant que és cada obra musical, menys temps queda per especular amb creacions anomenades “personals”, però que sovint no fan més que dissimular allò que ignorem.

En canvi, posar la nostra persona al servei d’una escolta seriosa, on tots ens anem trobant com a grup orquestral gràcies a aquesta actitud, és el que realment dóna finalment sentit a allò personal en tota la seva grandiositat.

 

Benvingut/da!

bottom of page